La vida en 35 mm

"The Artist"

2012-02-16T14:02:00.001+01:00

Cinema en majúscules. O... per què anar a veure una peli francobelga muda i en blanc i negre en plena era del cinema digital i en 3D "made in USA".

Bona feina del director i guionista, que va concebre l'obra com un retorn al cinema que es feia a començaments de segle passat; i, encara que sigui inventada, la història podria perfectament haver estat certa: el pas del cinema mut al sonor, les estrelles de l'època, les estrellades, la societat, el crack del 29,... no us podreu pas avorrir!

Podries pensar que estàs veient una veritable pel·lícula de l'any 27, per exemple, amb tots els elements característics del cinema que es feia llavors: il·luminació, contrast, to del blanc i negre, enquadraments, maquillatge, gesticulació, decorats, vestuari, música, coreografia, "diàlegs",... Només hagués faltat el cartell de "The End" al final per acabar-ho d'arrodonir.

Molt bones idees, i molta valentia per part del creador i els productors, al meu parer. Entretinguda, simpàtica i sense complicacions de cap tipus, amb les dosis justes de comicitat, angoixa i romanticisme.

Guanyadora de diversos premis, i els que li queden encara! Tenint en compte l'èxit als BAFTA i als Globus d'Or, vaticino que serà la gran triomfadora la nit dels Oscar. Un gran homenatge al setè art.

Aquí podreu veure el tràiler:

I les seves fitxes a IMDb i a Viquipèdia.

"The Descendants"

2012-02-12T23:33:00.001+01:00

Drama còmic d'Alexander Payne, que narra les vicissituds d'un ric home de negocis descendent de l'aristocràcia hawaiana. La pel·lícula és plena de pinzellades humorístiques (fins al punt d'esclatar a riure en algunes escenes), que contrasten amb d'altres de més tristes i íntimes. Que ningú no es pensi que veurà un "Sideways" a la hawaiana, encara que la història conserva el característic humor negre del seu director.

L'home, la dona del qual s'ha quedat en coma, haurà de lluitar contra tots els seus sentiments, alhora que intenta mantenir unida la família (unes filles problemàtiques per una banda i uns cosins amb certs interessos econòmics per l'altra), no perdre les esperances de recuperació de la seva dona, i gestionar la delicada venda de la propietat familiar, una gran extensió de terres verges a l'illa de Kauai. Es trobarà amb tot tipus d'enganys, alhora que reforçarà els llaços amb les persones que veritablement importen, aconseguint recomposar la unitat familiar.

Probablement una de les millors actuacions del seu protagonista, que ja li ha fet guanyar diversos premis i nominacions, d'entre les quals un Globus d'Or i, coneixent el funcionament de la indústria de Hollywood, jo no descartaria l'Oscar.

Val la pena veure-la per tots aquests motius i també pel seu fantàstic guió, els seus estranys personatges, els preciosos paisatges i la música d'ukelele que acompanya tota la cinta.

Aquí podreu veure el tràiler:

I la seva fitxa a IMDb.

"Sherlock Holmes: A Game of Shadows"

2012-01-22T22:46:00.001+01:00

Nova aventura d'en Sherlock Holmes, de la mà de Guy Richie, seqüela de la pel·lícula que ja va veure la llum l'any 2009. Els protagonistes que s'hi recreen són molt més interessants que no pas els "clàssics avorrits" que conservem a les nostres memòries.

Bastant bona, amb una història ben tramada, uns personatges ben desenvolupats, un so genial i una escenografia i fotografia fantàstiques, també gràcies als efectes visuals, tot sigui dit de pas. Però impressiona força. I, evidentment, impecable feina del conjunt d'actors i de les poques actrius. Ah, i un toc d'humor anglès, sempre d'agrair! Per cert, que em va recordar una mica la d'en Tintín.

De tota manera, em quedo amb l'anterior intent del director de dur el detectiu a la gran pantalla aquest segon mil·leni, ja que em va semblar una pel·lícula més entretinguda i amb més urpa. Potser serà perquè l'acció de tipus pistoles, explosions, etc. no em va gaire...

Aquí podreu veure el tràiler:

I la seva fitxa a IMDb.

"Maktub"

2012-01-22T22:03:00.000+01:00

Maktub, paraula àrab que significa "allò que està escrit".

Interessant pel·lícula sobre l'afany de superació, les malalties que ningú no vol, les històries familiars, l'amor-odi, les banyes, les mentides i les veritats, el sacrifici, l'amistat i el compromís. Una història de nadal que no ho és, i un rap a ritme de comèdia agredolça. La cinta narra una preciosa història sense caure en el dramatisme tràgic de llàgrima fàcil, aportant més sentiments positius que no pas pessimistes, i ho fa gràcies a la comicitat d'un protagonista, la vitalitat de l'altre protagonista i l'extravagància de la infermera interpretada per Rosa Ma. Sardà.

No puc, però, deixar de banda un repartidor de menjar mexicà que és únic, divertidíssim, i que viu una escena ben absurda muntat en una moto: Jorge García, actor estatunidenc més conegut pel seu paper de Hurley a la sèrie "Lost".

Força recomenable, tant per a passar una bona estona com també per a reflexionar sobre diversos temes. Molt correcta a nivell tècnic, especialment el guió, però sense arribar a extraordinària.

Aquí podreu veure el tràiler:

I la seva fitxa a IMDb.

"Anonymous"

2011-11-27T22:52:00.001+01:00

Interessant pel·lícula sobre Shakespeare i els Tudor que tracta la hipòtesi de la falsa autoria de les obres atribuïdes al primer i les conspiracions dels segons, tot junt molt ben narrat amb constants salts en el temps i ben embolcallat amb una fotografia, vestuari i ambientació magnífics. Cal destacar que el dubte que planteja la pel·lícula és real, ja que alguns experts en el dramaturg debaten aquest tema; potser la imatge que la cinta ofereix d'aquest ha fet que no hagi estat gaire ben rebuda al Regne Unit.

No sabria destacar una sola actuació, però em va resultar especialment curiosa la interpretació de la reina "verge" Elizabeth I per part de mare (Vanessa Redgrave) i filla (Joely Richardson) a la vida real.

Malgrat em va agradar molt i estar molt ben feta en tots els aspectes, requereix molta concentració per no perdre's, ja que té una trama una mica embolicada. Molt recomenable, especialment per a públics interessats en Història i Cultura.

Aquí podreu veure el tràiler:

I les seves fitxes a IMDb i a Viquipèdia.

"The Adventures of Tintin"

2011-11-04T20:09:00.003+01:00

Bon cinema d'animació d'aventures, i bona adaptació per a la gran pantalla (i el públic estatunidenc, que és l'objectiu de Spielberg) de les aventures del famós reporter belga. Entretinguda, simpàtica i divertida, i fins i tot actual. Malgrat que no es correspon amb cap aventura de Tintín és una barreja de tot una mica amb un toc final molt Indiana Jones. Crec que no decebrà cap tintinaire, i és apta per a qualsevol edat. Donen ganes de rellegir-se els còmics als cinc minuts d'haver començat la pel·lícula!

Aquí podreu veure el tràiler:

I les seves fitxes a IMDb i a Viquipèdia.

"The Tree of Life"

2011-11-04T19:45:00.000+01:00

139 minuts d'exaltació sensorial. Aquest drama és una concatenació d'imatges precioses, sensacions de moviment, escassos diàlegs (la majoria interiors) i un so molt treballat; una peli molt bonica gràcies a això i a una boníssima fotografia i unes interpretacions formidables, especialment les de Brad Pitt i els nens. Crec que està a mig camí d'una obra genial i una anada d'olla total del director, però és una interessant reflexió sobre la vida, la mort, qui som, la família, l'amistat, l'origen de les coses, el final d'aquestes, els per quès que ens plantegem, els canvis que patim, i què és important i únic per a cadascú. Un punt de vista canviant durant la cinta, flashbacks que arriben a desorientar i reflexions existencials a punta pala.

Una molt mala experiència la de veure-la enxovada a la butaca d'una sala de cinema submergida en un impecable silenci, massa tensió, però ideal per a veure-la al sofà de casa, amb la calma. Recomenable? Només per a estòmacs forts i/o apassionats de la Fotografia, diria jo. O amants de Terrence Malick.

Aquí podreu veure el tràiler:

I les seves fitxes a IMDb i a Viquipèdia.

"Catalunya über alles!"

2011-10-08T01:19:00.000+02:00

Una dura crítica a la societat actual, tan acostumada al seu propi comfort i a mirar-se el melic que agredeix tot allò que li resulta una amenaça al seu estatus. Odi, odi i més odi en les tres parts de la cinta. Gran dosi d'humor amb el negre català, que alleuja la pesada càrrega d'angoixa de duu la pel·lícula. Una de les últimes aparicions a la gran pantalla del gran Jordi Dauder. Anglada i cas Tous revisited, això sí. Altament recomenable per a pensar-hi a fons: en què ens estem convertint?

Aquí podreu veure el tràiler:

I la seva fitxa a IMDb .

Francesc Català-Roca

2011-10-08T01:11:00.000+02:00

El passat dia 25 de setembre va finalitzar l'exposició que la Pedrera (Barcelona) oferia sobre el fotoperiodista català. Més de 200 imatges que mostraven la part més important de la seva carrera professional: arquitectura, fotoreportatge, i documentació gràfica sobre Barcelona, Catalunya, i altres territoris de l'Estat espanyol, aquests últims com a fruit de la seva feina personal quan treballava per a altres projectes.

Vaig trobar a faltar les seves imatges en color, que si bé no són gaire del meu gust sí que és cert que són força destacables en el conjunt de la seva obra. Per a compensar, l'exposició es completava amb llibres de consulta i un parell de documentals sobre Francesc Català-Roca, explicant el seu pas al color, la seva col·laboració amb Joan Miró, etc. Tot un geni.

Francesc, mort el 1998, era germà del també fotògraf Pere Català Roca i fill de Pere Català i Pic, qui afortunadament va descobrir la Fotografia quan va tocar-li una càmera en una rifa. En fi, coses del destí, ja que amb els anys es convertiria en un dels fotògrafs catalans més decisius, especialment en el camp de la publicitat, i, juntament amb els seus fills, van formar una de les nissagues de fotògrafs més importants de la nostra Història.

Podreu veure més sobre l'exposició aquí, i llegir una mica més sobre el fotògraf a la Viquipèdia.

"The Debt"

2011-10-08T00:41:00.003+02:00

Un thriller trepidant, fins i tot em vaig sobresaltar en diverses ocasions, botant a la butaca. Podries carregar amb un gran secret de per vida? Amb un kapullu total com a malo malote de la història.

Aquí podreu veure el tràiler:

I les seves fitxes a IMDb i a Viquipèdia.

"The Perfect Host"

2011-10-08T00:33:00.004+02:00

Un thriller sorpenent, amb algunes notes gracioses i d'altres acollonants. L'amfitrió, una capsa de Pandora. Bona història, amb final obert, però analitzant-lo detalladament penso que potser un pèl incongruent.

Aquí podreu veure el tràiler:

I la seva fitxa a IMDb.

"Super 8"

2011-10-08T00:28:00.003+02:00

Bon cinema i una gran dosi d'entreteniment i ensurts. Els nens protagonistes i la seva passió pel cinema, absolutament genials. Una barreja d'"E.T." i "The Goonies", potser? Steven Spielberg total, definitivament.

Aquí podreu veure el tràiler:

I les seves fitxes a IMDb i a Viquipèdia.

"El hombre de al lado"

2011-10-08T00:24:00.001+02:00

Molt bona, interessant proposta i enquadraments, i bons retrats de personatges. Què és capaç d'arribar a fer l'ésser humà per a la seva comoditat?

Aquí podreu veure el tràiler:

I la seva fitxa a IMDb .

"Midnight in Paris"

2011-10-08T00:00:00.002+02:00

Genial, divertidíssima, molt imaginativa i uns personatges increïbles. Molt bona feina d'en Woody Allen i de tot el seu equip, i d'absolutament tot l'elenc (inclòs el protagonista, que no m'ha agradat mai de la vida). Crec que no em divertia tant amb una peli d'en WA des de "Zelig". Puntuació: un 9.8, em sembla quasi perfecta.

Aquí podreu veure el tràiler:

I les seves fitxes a IMDb i a Viquipèdia.

La meva vida en 35 mil·límetres

2011-10-07T23:50:00.001+02:00

Sí. La meva vida és plena de pel·lícules i fotografies. Miri on miri, allà on vaig veig imatges que els meus ulls capten com una càmera: una llum especialment preciosa atrapada entre les runes d'una casa abandonada que es queda fixa a les meves retines, un moviment subtil i capriciós que m'agradaria recordar per sempre, una textura rugosa, un to de color blau, un determinat enquadrament, una composició...

I se succeeixen al meu cervell imatges de tot tipus, fragments de pel·lícules vistes, diàlegs recordats... i els revisc, i els reinterpreto, i me'n sento protagonista, una observadora privilegiada. I la banda sonora m'acompanya en cada moment del dia.

Sí. La meva vida és plena de pel·lícules i fotografies, i miri on miri i vagi on vagi veig imatges en 35 mil·límetres.